El roig es calma a l'horitzó de llum

El roig es calma a l'horitzó de llum
quan cau roent el sol contra l'onatge,
i encara que invisible el foc ostatge
inflama el mar i l'omple tot de fum.
Així ton cor s'enfonsa pels meus ulls
cridant vermell rere ma boca blava,
burxant-me al tors dos llavis molls de lava
que regalimen flors, alçant-se esculls.
Tauró o sirena acuts als meus arpons,
i entre les cames o als alts cims de ment
pretens desembocar on sóc coster.
Nŕufrag de mi, em sé mar, mariner
i amor a la vegada i prego al vent
que negui obscur les veles al meu fons.